VALENCIÀ
EL RELLEU I RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA: MAPES, POESIA I POBLES PREROMANS
ACTIVITATS
1.LLig el poema de “Romanç del Penyal” de Paco Múñoz i marca al mapa físic de de la Comunitat Valenciana els elements del relleu que apareguen. Després escolta la cançó.
| Diuen que el Penyal d’Ifac ahir confessà al Montgó: «Des de fa un grapat de segles l’Aitana es el meu amor. Vull que em guardes el secret que ningú es puga enterar tu ja saps que el Montcabrer discret la vol festejar», Però la serra de Bèrnia com que es al mig ho escoltà i envià les seus àguiles a contar-ho ençà i enllà. Al castell de Guadalest també ha arribat el revolti en saber-ho el Puig Campana pregona festa major. La notícia de les noces als peixos fa trontollar mentre dofins i gavines s’ajunten en un abraç. Una tonyina nerviosa a Tabarca s’ha acostat i ja l’illa tremolosa li ho ha dit a Guardamar La primera lluna plena ho ha escampat per Castelló i les illes Columbretes estan fent una cançó. Penyagolosa gelosa els ha dit als pelegrins que preparen el seus cants i que es posen en camí. Hui la serra d’Espadà li ha preguntat al Garbí: «Tu que estàs prop de València, Saps qui faran de padrins?». | La serra de les Agulles fa sonar el seus penyals mentre toca la dolçaina la muntanyeta dels Sants. La murta i el Sant Sofí en veu baixa han comentat: «L’Aitana, poca vergonya, el Montcabrer s’ha deixat». El Benicadell altiu al Montduber li ha xerrat: «La serra de Mariola fa dies que està plorant «El Montcabrer generós a tots els ha fet callar: «jo faré de testimoni i enhorabona al Penyal La font Roja raja alegre canta l’aigua del pou Clar i les runes de Montesa al Caroig han informat: «Dalt l’ermita de Santa Ana la boda es celebrarà. Segaria serà padrina i el Maigmó padrí formal». En sentir tan gran desori l’Aitana s’ha vergonyit i a dalt de la Carrasqueta ballen un valset els pins. Somriu també Mariola i oblidant-se del seu plor diu que li durà a la núvia una corona de flors. La mar promet estar quieta les ones aplaudiran i hui a la mediterrània serà nit de festa gran. |
Font: http://recursostic.educacion.es/bancoimagenes/web/
2. LLig la informació sobre els pobles preromans del “Profesor Francisco” i situa al mapa les tribus iberes que van viure a la Comunitat Valenciana. Crea una llegenda afegint la informació històrica i física (elements del relleu) que ha eixit.
| Els ibers eren pre-cèltics, és a dir, habitants autòctons d’aquesta regió abans de l’arribada dels celtes. Es distribuïen pel sud, per l’est i pel nord-est de la Península. Vivien en poblats emmurallats amb cases rectangulars. La major part de les tribus iberes van entrar en contacte amb les civilitzacions fenícia i grega, de les quals van prendre l’escriptura i l’estil artístic. Destaquen les seues escultures de dames o dones, com la d’Elx o la de Basa. Les principals tribus iberes van ser: indigets (Girona), laietans (Barcelona), vascons (País Basc), edetans (València), contestans (Alacant), ilercavons (Castelló), basetans (Múrcia i Almeria), turdetans (Andalusia) on es va formar el mític regne de Tartessos per influència dels fenicis. Font: ProfesorFrancisco.es |
3. Ara torna a la poesia “Romanç del Penyal” de Paco Múñoz i busca:
- Un exemple de rima assonat
- Un exemple de rima consonant
- Dos recursos literaris
Si el necessites, torna a repassar les unitats didàctiques sobre recursos literaris i poesia.
🔺4. Escriu 4 preguntes i respostes sobre el relleu de la Comunitat Valenciana (dos en castellà i dos en valencià) per a la temàtica de Geografia del Trivial Poètic de Roma i Hispània.
Historia de ILIÓN/Història d'Ilion 